- Català
- Español
Un tomb pel terme
L'ERMITA DELS TORRENTS
Situada al terme de Vimbodí i Poblet, es va construir per l’abat de Poblet, Joan Payo Coello, en 1484. D’estil gòtic. A l’any 1714 va ser reformada i actualment és d’estil renaixentista. En ella es venera la imatge de la Mare de Déu dels Torrents, que la llegenda diu que fou trobada per l’abat Joan Payo Coello en un canyar del Torrent d’en Guiot, i altres asseveren que va ser trobada per un pagès de Vimbodí i Poblet. La imatge porta el nen Jesús al braç dret, quan totes les demés imatges el porten al braç esquerre.
Cada any, el 8 de setembre, es celebra la festa en honor de la Mare de Déu dels Torrents, amb una gran participació del poble i de visitants. I cada cinc anys es fa amb una major solemnitat (veure apartat de festes).
CASTELL DE MILMANDA
Pocs indrets respiren tanta història com el castell de Milmanda, al costat del Monestir de Poblet. El nom de Milmanda significa "castell petit". El 1136, quan el comte Ramon Berenguer IV alliberà aquest terrenys del domini islàmic, Milmanda va passar a convertir-se alternativament en possessió feudal i abacial.
Actualment és de propietat particular i es pot visitar i fer tast de vins. Rodejat de vinyes que produeixen excel·lents vins elaborats per la Família Torres.
La vinya de Milmanda està plantada amb la noble varietat blanca 'Chardonnay', que dóna origen a vins de gran elegància i qualitat. És molt apreciat el vi blanc denominat Milmanda.
Entre el castell de Milmanda i el Monestir de Poblet la vinya plantada dòna el conegut vi negre Grans Muralles. Les grans muralles construïdes el segle XVI pels monjos del cister, identifiquen aquesta finca excepcional.
Forma part de la ruta Paisatges del vi de la Conca de Barberà.
CASTELL DE RIUDABELLA
Situada a 5 quilòmetres de la vila, en direcció sud. Als seus contorns s'hi han localitzat restes d'època romana. L'actual castell havia estat abans una granja de Poblet, de la qual es comença a tenir notícies des del 1168. Actualment, hi resta el castell amb molts objectes artístics i una gran finca. És de propietat particular, i compta amb dos apartaments rurals i espais per a esdeveniments.
CREUS DE TERME
La creu de terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.
Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.
L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.
A Vimbodí i Poblet tenim la creu dels Torrents, a l'ermita dels Torrents; la del Codoç, a la partida del mateix nom; la de l'abat Joan de Guimerà, davant la porta principal del monestir; una altra a l'entrada a Poblet des de la carretera de Prades, i una creu de terme a l'inici del passeig del mestre Garcia, a l'interior de la vila de Vimbodí. D'altra banda, a l'accés al paratge de Castellfollit resten els esglaons d'una antiga creu de terme de pedra.
ANTICS MOLINS FARINERS
El molí fariner formava part de les poques indústries artesanes complementàries del sistema pagès català. El molí se situava a la vora d'un curs d'aigua suficient, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l'energia per fer moure les moles.
Als molins de les nostres contrades calia una resclosa que permetia desviar l'aigua per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia per a aconseguir una regularitat en la pressió de l'aigua que cau sobre el rodet i també per assegurar l'abastament en períodes de sequera. El molí fariner atenia la molta de gra de les pagesies del seu entorn.
Al llarg del riu Francolí s'han localitzat uns 550 molins fariners en un recorregut de 1.500 quilòmetres de depressions ideogràfiques. El riu Francolí neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí. Al lloc se li uneix el riu Milans que baixa de Vilanova de Prades amb el nom de barranc Villaescusa, i segueix per sota de Vallclara i Vimbodí, amb un total aproximat d'uns 11,500 quilòmetres de recorregut fins el lloc refereit d'unió.
Dins del municipi de Vimbodí i Poblet hi trobem 5 molins fariners: el molí de la Vila, el molí del Duch, el molí del Manau, el molí de Poblet i el molí del Salt aquest darrer actualment restaurant i convertit en allotjament turístic. I un molí d'oli.
Al llarg del riu Francolí s'han localitzat uns 550 molins fariners en un recorregut de 1.500 quilòmetres de depressions ideogràfiques. El riu Francolí neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí. Al lloc se li uneix el riu Milans que baixa de Vilanova de Prades amb el nom de barranc Villaescusa, i segueix per sota de Vallclara i Vimbodí, amb un total aproximat d'uns 11,500 quilòmetres de recorregut fins el lloc refereit d'unió.
Dins del municipi de Vimbodí i Poblet hi trobem 5 molins fariners: el molí de la Vila, el molí del Duch, el molí del Manau, el molí de Poblet i el molí del Salt aquest darrer actualment restaurant i convertit en allotjament turístic. I un molí d'oli.
EL PONT DEL SALT
Els ponts són part de l'arquitectura rural i una continuïtat d'un camí.
El pont del Salt sobre el riu Milans, és d'un sol ull amb una volta d'arc de mig punt construït amb rajola cuita o totxo massís. Te una alçada de 3,50m i un amplada de 2,95m.
El pont del Salt sobre el riu Milans, és d'un sol ull amb una volta d'arc de mig punt construït amb rajola cuita o totxo massís. Te una alçada de 3,50m i un amplada de 2,95m.
BARRACA DE PEDRA SECA DEL CORREGÓ
Les barraques o cabanes de pedra seca són construccions que configuren el nostre patrimoni aruitectònic rural o popular.
S'entén per construccions de pedra seca aquelles en que l'únic material emprat es la pedra, sense utilització de cap element d'unió o cohesió entre si, argila, morter, calç, fang, ni ciment de cap mena. Les pedres s'encaixen entre si gràcies a la seva forma, que no ha estat mecanitzada prèviament i es col·loquen falcant·les amb d'altres de petites.
Les parets de la construcció es fan mitjançant un parament interior i un altre exterior. L'espai restant entre els dos es reomple de pedruscall.
La barraca del Corregó és bastida aprofitant un talús i destaquen, per inusuals, els brancals de la porta d'accés, fets amb grans dovelles, el que fa pensar que podrien esser reaprofitats d'alguna construcció urbana.
S'entén per construccions de pedra seca aquelles en que l'únic material emprat es la pedra, sense utilització de cap element d'unió o cohesió entre si, argila, morter, calç, fang, ni ciment de cap mena. Les pedres s'encaixen entre si gràcies a la seva forma, que no ha estat mecanitzada prèviament i es col·loquen falcant·les amb d'altres de petites.
Les parets de la construcció es fan mitjançant un parament interior i un altre exterior. L'espai restant entre els dos es reomple de pedruscall.
La barraca del Corregó és bastida aprofitant un talús i destaquen, per inusuals, els brancals de la porta d'accés, fets amb grans dovelles, el que fa pensar que podrien esser reaprofitats d'alguna construcció urbana.
Galeria d'imatges
Galeria d'imatges:
Àrea d'informàtica 